PER PENSAR I PER RIURE – Cicle de Conferències sobre filosofia antiga

Anuncis

Les Troyens d’Hector Berlioz: la passió virgiliana d’un compositor romàntic

Era un vespre plujós i fred per ser Barcelona. A la Facultat només s’intuïen les ombres que els vells fanals tenien la clemència d’assenyalar. Divendres 16 de desembre, 18:30 h; aula 0.3. El cicle de conferències arribava a la seva fi i era el torn del doctor José Luis Vidal, catedràtic de la secció de llatí del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la Universitat de Barcelona, que ens havia de parlar d’Hector Berlioz i la seva relació amb l’Eneida, que s’incubà als seus tendres dotze anys (cap al 1815) i eclosionà el 1863 a París amb l’estrena de la segona part d’aquesta òpera, bastida a partir del llibre II i IV, enmig de moltes dificultats.

Dues vides paral·leles marcades per la melangia: Virgili, que evocava la paradisíaca vida dels pastors enmig de l’atrafegada vida a Nàpols, com per esborrar de la memòria el flagell de les Guerres Civils i Berlioz, romàntic par naissance, que de jove vessava llàgrimes per Shakespeare i el fill d’Andes i de gran s’hi refugiava, desil·lusionat amb la vida que dugué a una França escindida entre revolucions i reaccions.

Dificultats i paral·lelismes personals a banda, Berlioz es va esforçar a reviure el que ell considerava l’esperit de l’Eneida en tots els camps possibles. El llibret -escrit de la seva ploma-, se’l pot considerar una paràfrasi de l’original o una versió que no para de picar-li l’ullet (monstre de piété! etziba Dido a Eneas al final de l’òpera) enriquida per la influència de Shakespeare (especialment al Duo d’amour entre els dos prínceps) i “alterada” per l’adaptació a l’escena operística (els parlaments més dramàtics es mantenen i els personatges femenins reben més protagonisme a causa de les exigències del gènere) . La música, tant la cantada com la instrumental, malda per reflectir totes les descripcions virgilianes i palesar l’atmosfera de l’epopeia: de deures nadalencs tenim llegir un altre cop els llibres II i IV de l’Eneida amb els Troyens de fons.

Volem agrair un altre cop al doctor José Luis Vidal la seva atenció i amabilitat, que va escollir aquesta òpera -tal i com ens va confessar- per completar el cicle de conferències Òpera i Tradició clàssica organitzat per Els Tarongers-AEC amb una òpera música i llibret de la qual fossin del mateix autor i que tractés un tema romà. Com a mostra de gratitud, el vam obsequiar amb Poemes priapeus, de l’editorial Adesiara. Us volem donar les gràcies també a tots els qui vau venir.

Vam sortir de la sala, vam apagar els llums i, de nou a les fosques, es clogué el cicle operístic.

Bones festes i fins l’any que ve i el proper cicle, que versarà sobre la filosofia antiga.

Us hi esperem!

L’Elektra de Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal: la tragèdia i l’“esperit de la música”.

Després de la primera conferència El futur d’Electra a l’Idomeneo mozartià a càrrec de la dra. Eulàlia Vintró, ahir, divendres 7 de desembre, el dr. Ernest Marcos, professor del Departament de Filologia Grega de la UB, va reprendre amb la mateixa mestria el cicle Òpera i Tradició clàssica tot il·lustrant els seus assistents amb la conferència intitulada L’Elektra de Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal: la tragèdia i l’“esperit de la música”, una òpera que el director de cinema Patrice Chéreau representarà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el proper dia 7 fins el 23 de desembre.

El dr. Marcos maldà no només per destriar les arrels i influències cabdals de l’obra, per traçar els ponts entre l’un i l’altre autor, sinó també per analitzar les entranyes dels seus personatges dionisíacs, dels durs mots, de la música emotiva i colpidora i del mateix escenari de caràcter micènic que cristal·litzaren en l’òpera Elektra del compositor R. Strauss i del dramaturg H. von Hofmannsthal. D’aquesta manera, ens exposà com la tragèdia de Hofmannsthal, un dels representants més importants del modernisme alemany, recuperà la saga dels Atrides amb una adaptació lliure de l’Electra de Sòfocles tot bevent, especialment, del Hamlet shakespearià i de la psicoanàlisi freudiana a l’hora de tractar i representar els seus personatges. D’altra banda, les composicions musicals de Strauss demostraren ser bones hereves dels Leitmotive wagnerians amb la transmissió viva i narradora de l’orquestra al públic així com s’expressà al dedins dels personatges la teoria nietzschiana de la música com a origen de la tragèdia. Així doncs, la fusió de llurs genis artístics, després de cinc anys de col·laboració, es va fer manifesta amb l’eclosió d’una obra transgressora i bàrbara que fou rebuda amb gran escàndol pels seus contemporanis, amb una Elektra paral·litzada per die Tat (el crim) i fora de tota condició femenina. Les escenes del somni de Klytämnestra o la dansa de la victòria final d’Elektra, en què una “fuetada” musical exprimeix el seu final tràgic i el de la mateixa òpera, serviren d’exemples al dr. Marcos per a que copséssim i experimentéssim la força expressiva d’aquesta composició artística a través d’una versió filmada.    

img_20161202_194815_01

Voldríem agrair al dr. Marcos que ens hagi dedicat el seu temps i esforç posant el seu gra de sorra en el cicle Òpera i Tradició clàssica organitzat per l’AEC i, com a mostra de gratitud, l’hem obsequiat amb el llibre Eduqueu els infants ben aviat en les lletres, d’Erasme de Rotterdam, publicat per l’editorial Adesiara. Gràcies, també, a tots els que hi vàreu venir i us animem a tornar-hi de nou a la darrera conferència que tancarà aquest cicle Les Troyens d’Hector Berlioz: la passió virgiliana d’un compositor romàntic, amb el dr. José Luis Vidal, el proper divendres 16 de desembre a les 18:30h a l’aula 0.3 (edifici Josep Carner de la UB).

El futur d’Electra a l’Idomeneo mozartià

Ahir a la tarda, l’aula 112 de l’Edifici Històric de la UB va acollir la primera conferència del cicle Òpera i tradició clàssica organitzat per la nostra associació. En aquesta primera intervenció vàrem tenir el plaer d’escoltar la Dra. Eulàlia Vintró, professora jubilada del Departament de Filologia Grega, que ens presentà la seva conferència titulada El futur d’Electra a l’Idomeneo mozartià. 

img_1299

De la mà de Vintró vam resseguir la recepció del mite d’Electra al llarg de la tradició literària occidental fins a la Il·lustració: com aquest mite havia quedat oblidat durant dos mil anys i fou reprès amb tota la força de l’òpera durant els segles XVII i XVIII, moment en què trobem nombroses obres amb la princesa argiva com a personatge destacat (entre les quals, l’Idomeneu i l’Elektra d’Strauss). Tot seguit, vàrem passar a comentar les innovacions que Mozart havia fet amb l’Idomeneo re de Creta des del punt de vista musical i mitològic, ja que el compositor austríac s’allunya tant del cànon del teatre classicista com del mite d’Electra que ens havien llegat els antics grecs.

img_1286

En acabar la sessió, vam fer un petit present a la conferenciant, cortesia de l’editorial Adesiara: el volum amb les tragèdies Persèfone, Àiax Filoctetes de Iannis Ritsos. Donem les gràcies de tot cor a l’Eulàlia Vintró per haver compartit amb nosaltres aquesta vetllada tan agradable i esperem reveure-la aviat en alguna altra de les nostres activitats. Moltes gràcies també a tots els col·laboradors i assistents que ens ajudeu a seguir endavant amb les nostres activitats. Esperem retrobar-vos el proper 2 de desembre a l’aula 0.3 (18:30h) per parlar de l’Elektra d’Strauss i Hofmannsthal.

ÒPERA I TRADICIÓ CLÀSSICA

Tenim el plaer d’informar-vos del següent cicle de conferències que hem preparat per cloure l’any, en què tractarem algunes de les reinterpretacions operístiques dels temes clàssics, trets de l’èpica i de la tragèdia.

És una activitat oberta al públic organitzada per Els Tarongers amb la col·laboració d’Adesiara editorial.

Si teniu qualsevol dubte, podeu comunicar-lo a  estudiants.classiques@gmail.com.

El futur d’Electra a l’Idomeneo mozartià

Anton Raaff com a Idomeneo

Data: Dijous 24 de novembre de 2016

Hora: 18:30

Lloc: Aula 102a

A càrrec de: dra. Eulàlia Vintró Castells 

Abstract: Sobre el futur d’Electra, una vegada consumada la venjança, no han quedat testimonis clàssics; cal esperar gairebé dos mil anys per trobar en el drama i l’òpera franceses una continuació del seu mite. Mozart i el seu llibretista Varesco s’inspiren en aquesta nova tradició per escriure la música i el text d’Idomeneo, òpera seriosa, estrenada el gener de 1781, quan el compositor acabava de complir vint-i-cinc any anys.

Llibret: http://www.librettidopera.it/idomeneo/idomeneo.html

L’Elektra de Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal: la tragèdia i l’“esperit de la música”.

Data: Divendres 2 de desembre de 2016

Hora: 18:30

Lloc: Aula 0.3

A càrrec de: dr. Ernest Marcos Hierro

AbstractL’any 1903, el poeta i dramaturg vienès Hugo von Hofmannsthal va obtenir un gran èxit amb l’estrena del seu drama en vers Elektra, una versió “lliure” de la tragèdia de Sòfocles, que interpretava la conducta del tercet femení protagonista (Electra, Clitemnestra i Crisòtemis) des d’una perspectiva psicològica pròxima a les teories de Siegmund Freud. Pocs anys després, el 1909, el compositor alemany Richard Strauss escrivia -en col·laboració amb Hofmannsthal- una partitura per a aquesta obra, en la qual, d’acord amb el pensament de Richard Wagner i de Friedrich Nietzsche, l’acció tràgica i la seva expressió musical són inseparables. Per això, l’Elektra de Strauss no és només una òpera magistral, sinó també alhora un testimoni molt important de la recepció de la tragèdia antiga en la modernitat europea del començament del segle XX.   

 

Les Troyens d’Hector Berlioz: la passió virgiliana d’un compositor romàntic

Data: Divendres 16 de desembre de 2016

Hora: 18:30

Lloc: Aula 0.3

A càrrec de: dr. José Luis Vidal

AbstractP. Virgili Maró (70-19 a.C.), el més gran poeta de Roma, l’autor de L’Eneida, i Hector Berlioz (1803-1869), el compositor romàntic francès, l’ autor de la Simfonia Fantàstica i de La comdemnació de Faust, per citar les seves obres més freqüentment escoltades, es troben a una distància temporal gairebé de mil nou-cent anys. Però es troben units per la pervivència i enorme potencialitat del relat virgilià de l’última nit de Troia i dels amors desventurats de Dido i Eneas, que va acompanyar el compositor tota la vida i que va culminar en la creació de l’obra, l’òpera gegantina Les Troyens.

La gran quantitat d’escrits autobiogràfics que Berlioz ens ha deixat són testimoni continu de la familiaritat i passió que sentia per Virgili i L’Eneida. No és exagerat dir que l’origen de Les Troyens es remunta a l’adolescència de Berlioz, quaranta any abans que compongués l’obra. I quant comenci a escriure’n el llibret no dubtarà en emprar, al costat de la creació personal, molts passatge traduïts per ell mateix -era un bon llatinista- de L’Eneida. Escoltar Les Troyens sentir Les Troyens es compartir la visió que de l’heroi Eneas, de l’última nit de Troia, de Cassandra, de la reina Dido, del destí fixats pels fats als troians, altae moenia Romae tenia un esperit romàntic, un autèntic enamorat de Virgili i un compositor genial, Hector Berlioz.
Us hi esperem!!!
Qualsevol dubte podeu comunicar-vos a estudiants.classiques@gmail.com.
Organitza:
Els tarongers
Associació d’Estudiants de Clàssiques.
logo-aec-els-tarongers
Col·labora:
logotip-dadesiara

Estudios de los manuscritos y transmisión textual de Catulo

Benvolgudes i benvolguts,
El divendres 8 d’abril de 2016 els investigadors Dániel Kiss i Susanna Bertone impartiran la conferència “Estudios de los manuscritos y la transmisión textual de Catulo”. La sessió, organitzada pel Departament de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc a partir de les 9.30 hores a l’Aula 2.2 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia.
El Dr. Dániel Kiss és  Investigador “Beatriu de Pinós” adscrit al Departament de Filologia Llatina i editor del Catullus Online.
Susanna Bertone és doctoranda a la Universitat de Parma, departamento A.L.E.F.
Us hi esperem.

Tres tràgics i un drama: cicle de conferències

Bona nit,

Encetem la primavera amb un cicle de conferències sobre els tres tràgics clàssics i l’oblidat drama satíric.

Es recomana la lectura de Perses, 1-154; Set contra Tebes, 375-675; Suplicants, 1-234; Agamèmnon, 40-257; Coèfores, 972-1075; Eumènides, 34-197 (numeració d’Oxford i Gredos) per la conferència de la doctora Reig i la dels Sàtirs rastrejadors i el Ciclop per la de la doctora Nogueras.

CARTEL CICLE TRAGEDIA LOW

Visita a la Bàrcino romana

Bona tarda, carissimi socii,

 
Us confirmem que la visita guiada a la Bàrcino romana per part dels autors del llibre Catalunya Romana (Rafael Dalmau Editor), Joan Santacana i Víctor Revilla tindrà lloc, definitivament, el divendres dia 20 de novembre.
Començarem a les 17:00h a la Plaça Vila de Madrid -on hi ha la necròpoli romana i es poden veure restes de l’entrada a la ciutat antiga-.
A la vostra disposició,
Aristides nonne ob eam causam expulsus est patria quod praeter modum iustus esset?
La presidència