Anuncis

PER PENSAR I PER RIURE – Cicle de Conferències sobre filosofia antiga

ALTRES RECURSOS GREC

TECLAT GREC EUCLIDES

icona

  • Programa per ordinador.
  • Permet escriure en grec politònic.
  • Descarregueu el programa i el manual.
  • Per als que feu servir Macintosh podeu provar amb Graecum.

 

GREC CLÀSSIC: CURS D’AUTOAPRENENTATGE INTRODUCTORI 

curs-grec

  • Curs del Campus Obert de la Universitat de Barcelona (Cursos UB / Grup Electra).
  • Accés gratuït i obert a tothom (també gent no matriculada).
    Necessiteu crear un nou compte per a accedir al curs.
    (També els estudiants de la UB heu de crear un nou compte. No serveix la identificació del campus virtual).
  • És un curs fonamental. Dóna el coneixements bàsics que es necessiten per comprendre el grec, començant des del nivell zero de grec fins assolir un nivell bàsic acceptable.
  • Recomanció:
    • Aquells estudiants que mai hagin fet grec haurien de fer aquest curs sí o sí. És una bona manera de aumentar ràpidament i de manera autònoma el vostre nivell de grec. Aneu a espaiet i assimileu bé tot.
    • Els estudiants que vénen d’un bon batxillerat de grec o ja han fet grec abans el podrien fer com a repàs ràpid que els familiaritzarà amb la terminologia universitària i a més com a una ampliació, ja que incorpora molts altres nous coneixements que no s’acostumen a treballar als instituts.
    • És un curs online… Sabem que costa de fer i fa molta peresa, però sigueu pacients i al final veureu com aprendreu moltíssim amb aquest curs. Tot el que val la pena requereix un esforç!

 

GRUP ELECTRA: MATERIAL DIDÀCTIC, GRAMÀTICA, TEXTOS I EXERCICIS
electra_logo180_0_0

El grup d’investigació docent Electra posa a la vostra diposició materials, instruments i recursos d’aprenentatge que us permetin assolir els continguts i competències fixats en els itineraris curriculars de les assignatures de grec.

 

ACCÉS A UNA GRAMÀTICA DE GREC EN CATALÀ (nivell d’institut o bàsic de grec)

PERSEUS PROJECT

perseus

Una de les pàgines web més utilitzades entre els estudiants de clàssiques, després dels diccionaris online, és la pàgina del “Perseus Project. Però…  què és això del Perseus Project? I per què l’utilitzen tant els estudiants?

Parlem una mica sobre el projecte…

El Perseus Porject té com a objectiu oferir una gran biblioteca digital de recursos d’accés lliure per les Humanitats. D’aquesta manera, qualsevol persona amb connexió a internet té accés a l’equivalent a una biblioteca universitària de llengües clàssiques. És un projecte de Tufts University (a prop de Boston, als E.E.U.U.)

Què podem trobar en aquesta biblioteca digital?

Hi ha diverses col·leccions, la més important és la col·lecció de textos clàssics amb més de 68 milions de paraules en contingut, comptant tant fonts primàries (textos originals) com secundàries (diccionaris, traduccions, comentaris, estudis, investigacions…).

Altres col·leccions de textos són: la col·lecció àrab, la germànica, la del segle XIX americà, la del Renaixement

imgperseus

També hi ha una col·lecció d’art i arqueologia, centrada en el món clàssic, completament digitalitzada. El catàleg té 1305 monedes, 1909 vasos, 2003 escultures, 179 llocs arqueològics, 140 gemmes o joies, 424 edificis

Perseus under PhiloLogic

A més de la pàgina principal de la Perseus Digital Library, disposeu de la pàgina Perseus under PhiloLogic, que incorpora pràcticament els mateixos textos grecoromans, però amb un mecanisme per la búsqueda i recerca de textos diferent. És “philoLogic”, un sistema que no només ofereix els mateixos textos a la manera d’espill (mirror), sinó que també se centra més en l’investigació filològica i lingüística, donant facilitats per la recerca.

Però… Per què és tan utilitzada?

Les 3 Raons Principals:

  1. Accés als principals diccionaris en llengua anglesa:

    Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary
    Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon
    (També consultables a http://philolog.us/).

  2. El Word Study Tool (tant per grec com per llatí).

    Aquesta eina analitza qualsevol paraula i et dóna el lema (entrada del diccionari), la traducció, la categoría de la paraula (sustantiu, adjectiu, adverbi, verb…), el gènere, el cas, el dialecte…

    Sin título.jpg

  3. Textos en llengua original i traducció anglesa.

    Consulteu la Col·lecció Grecoromana. Heu de buscar l’autor i fer click en la fletxa blava.

    Sin título.png

 

VÍDEO WORD STUDY TOOL

(Descobriu com podeu fer servir aquesta eina. Feu click al logo de Youtube per obrir-lo en una pantalla gran)

VÍDEO SOBRE ELS TEXTOS DE LA PERSEUS DIGITAL LIBRARY

 

Si hi ha cap dubte o suggerència, per favor, comuniqueu-ho.
Aquesta estrada és una col·laboració de l’estudiant Samuel González. Si vos agradaria col·laborar poseu-vos en contacte amb nosaltres.

 

Les Troyens d’Hector Berlioz: la passió virgiliana d’un compositor romàntic

Era un vespre plujós i fred per ser Barcelona. A la Facultat només s’intuïen les ombres que els vells fanals tenien la clemència d’assenyalar. Divendres 16 de desembre, 18:30 h; aula 0.3. El cicle de conferències arribava a la seva fi i era el torn del doctor José Luis Vidal, catedràtic de la secció de llatí del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la Universitat de Barcelona, que ens havia de parlar d’Hector Berlioz i la seva relació amb l’Eneida, que s’incubà als seus tendres dotze anys (cap al 1815) i eclosionà el 1863 a París amb l’estrena de la segona part d’aquesta òpera, bastida a partir del llibre II i IV, enmig de moltes dificultats.

Dues vides paral·leles marcades per la melangia: Virgili, que evocava la paradisíaca vida dels pastors enmig de l’atrafegada vida a Nàpols, com per esborrar de la memòria el flagell de les Guerres Civils i Berlioz, romàntic par naissance, que de jove vessava llàgrimes per Shakespeare i el fill d’Andes i de gran s’hi refugiava, desil·lusionat amb la vida que dugué a una França escindida entre revolucions i reaccions.

Dificultats i paral·lelismes personals a banda, Berlioz es va esforçar a reviure el que ell considerava l’esperit de l’Eneida en tots els camps possibles. El llibret -escrit de la seva ploma-, se’l pot considerar una paràfrasi de l’original o una versió que no para de picar-li l’ullet (monstre de piété! etziba Dido a Eneas al final de l’òpera) enriquida per la influència de Shakespeare (especialment al Duo d’amour entre els dos prínceps) i “alterada” per l’adaptació a l’escena operística (els parlaments més dramàtics es mantenen i els personatges femenins reben més protagonisme a causa de les exigències del gènere) . La música, tant la cantada com la instrumental, malda per reflectir totes les descripcions virgilianes i palesar l’atmosfera de l’epopeia: de deures nadalencs tenim llegir un altre cop els llibres II i IV de l’Eneida amb els Troyens de fons.

Volem agrair un altre cop al doctor José Luis Vidal la seva atenció i amabilitat, que va escollir aquesta òpera -tal i com ens va confessar- per completar el cicle de conferències Òpera i Tradició clàssica organitzat per Els Tarongers-AEC amb una òpera música i llibret de la qual fossin del mateix autor i que tractés un tema romà. Com a mostra de gratitud, el vam obsequiar amb Poemes priapeus, de l’editorial Adesiara. Us volem donar les gràcies també a tots els qui vau venir.

Vam sortir de la sala, vam apagar els llums i, de nou a les fosques, es clogué el cicle operístic.

Bones festes i fins l’any que ve i el proper cicle, que versarà sobre la filosofia antiga.

Us hi esperem!

L’Elektra de Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal: la tragèdia i l’“esperit de la música”.

Després de la primera conferència El futur d’Electra a l’Idomeneo mozartià a càrrec de la dra. Eulàlia Vintró, ahir, divendres 7 de desembre, el dr. Ernest Marcos, professor del Departament de Filologia Grega de la UB, va reprendre amb la mateixa mestria el cicle Òpera i Tradició clàssica tot il·lustrant els seus assistents amb la conferència intitulada L’Elektra de Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal: la tragèdia i l’“esperit de la música”, una òpera que el director de cinema Patrice Chéreau representarà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el proper dia 7 fins el 23 de desembre.

El dr. Marcos maldà no només per destriar les arrels i influències cabdals de l’obra, per traçar els ponts entre l’un i l’altre autor, sinó també per analitzar les entranyes dels seus personatges dionisíacs, dels durs mots, de la música emotiva i colpidora i del mateix escenari de caràcter micènic que cristal·litzaren en l’òpera Elektra del compositor R. Strauss i del dramaturg H. von Hofmannsthal. D’aquesta manera, ens exposà com la tragèdia de Hofmannsthal, un dels representants més importants del modernisme alemany, recuperà la saga dels Atrides amb una adaptació lliure de l’Electra de Sòfocles tot bevent, especialment, del Hamlet shakespearià i de la psicoanàlisi freudiana a l’hora de tractar i representar els seus personatges. D’altra banda, les composicions musicals de Strauss demostraren ser bones hereves dels Leitmotive wagnerians amb la transmissió viva i narradora de l’orquestra al públic així com s’expressà al dedins dels personatges la teoria nietzschiana de la música com a origen de la tragèdia. Així doncs, la fusió de llurs genis artístics, després de cinc anys de col·laboració, es va fer manifesta amb l’eclosió d’una obra transgressora i bàrbara que fou rebuda amb gran escàndol pels seus contemporanis, amb una Elektra paral·litzada per die Tat (el crim) i fora de tota condició femenina. Les escenes del somni de Klytämnestra o la dansa de la victòria final d’Elektra, en què una “fuetada” musical exprimeix el seu final tràgic i el de la mateixa òpera, serviren d’exemples al dr. Marcos per a que copséssim i experimentéssim la força expressiva d’aquesta composició artística a través d’una versió filmada.    

img_20161202_194815_01

Voldríem agrair al dr. Marcos que ens hagi dedicat el seu temps i esforç posant el seu gra de sorra en el cicle Òpera i Tradició clàssica organitzat per l’AEC i, com a mostra de gratitud, l’hem obsequiat amb el llibre Eduqueu els infants ben aviat en les lletres, d’Erasme de Rotterdam, publicat per l’editorial Adesiara. Gràcies, també, a tots els que hi vàreu venir i us animem a tornar-hi de nou a la darrera conferència que tancarà aquest cicle Les Troyens d’Hector Berlioz: la passió virgiliana d’un compositor romàntic, amb el dr. José Luis Vidal, el proper divendres 16 de desembre a les 18:30h a l’aula 0.3 (edifici Josep Carner de la UB).

Taller de dialectologia grega. 30 de novembre i 5 de desembre

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8b/Greek_dialects.png

El 30 de novembre a les 12:00 i el 5 de desembre a les 16:00 a l’aula 0.3 (Edifici Josep Carner) es duran a terme sessions introductòries a la dialectologia del grec antic.

Objectius:

  • Donar els rudiments elementals per encarar textos -literaris, epigràfics- escrits fora de l’Àtica i l’aticisme.
  • Introduir la lingüística històrica grega i indoeuropea i el seu marc de treball.

Organitzador: Roger Ferran i Baños

Estructura:

  1. Primera sessió
    1. Problemàtica de la divisió dialectal
    2. Problemàtica de la divisió dialectal a les llengües antigues
    3. El micènic
    4. Classificació dialectal
    5. El grec meridional
  2. Segona sessió
    1. El grec dori
    2. El grec eoli
    3. Comentari i anàlisi lingüístic de textos
    4. Debat

L’activitat és un taller i no una classe, de manera que aquest programa és orientatiu: es poden aprofundir alguns altres aspectes en funció de l’interès i del mateix desenvolupament de la sessió.

(De fet, he preparat els documents amb molta més informació de la que podem treballar:  espero haver-la sistematitzat prou bé perquè ho he fet pensant en el futur!!!)

En funció del desenvolupament de les sessions, es pot concertar una tercera sessió d’aprofundiment o d’ampliació.

Tothom està convidat a venir-hi i a enviar qualsevol comentari o correcció al material!

REQUISITS PER ASSISTIR AL TALLER:

  • Venir amb ganes de saber i aprendre!
  • Llegir atentament el els-dialectes-grecs i l’antologia-de-textos . En el segon document, busqueu-hi i marqueu-vos les formes i paraules que més us puguin sorprendre (especialment dels textos 2,3,4).
  • Llegir per sobre els següents documents (us ajudaran a entendre què grinyola als textos):
  • Projectarem els documents a la pantalla i en duré alguna còpia impresa, però és millor si us poseu d’acord per imprimir els documents (són moltes pàgines per a una persona sola).

 

Us hi esperem! 😉

PS: Com és habitual, hi haurà fulls d’inscripció.

El futur d’Electra a l’Idomeneo mozartià

Ahir a la tarda, l’aula 112 de l’Edifici Històric de la UB va acollir la primera conferència del cicle Òpera i tradició clàssica organitzat per la nostra associació. En aquesta primera intervenció vàrem tenir el plaer d’escoltar la Dra. Eulàlia Vintró, professora jubilada del Departament de Filologia Grega, que ens presentà la seva conferència titulada El futur d’Electra a l’Idomeneo mozartià. 

img_1299

De la mà de Vintró vam resseguir la recepció del mite d’Electra al llarg de la tradició literària occidental fins a la Il·lustració: com aquest mite havia quedat oblidat durant dos mil anys i fou reprès amb tota la força de l’òpera durant els segles XVII i XVIII, moment en què trobem nombroses obres amb la princesa argiva com a personatge destacat (entre les quals, l’Idomeneu i l’Elektra d’Strauss). Tot seguit, vàrem passar a comentar les innovacions que Mozart havia fet amb l’Idomeneo re de Creta des del punt de vista musical i mitològic, ja que el compositor austríac s’allunya tant del cànon del teatre classicista com del mite d’Electra que ens havien llegat els antics grecs.

img_1286

En acabar la sessió, vam fer un petit present a la conferenciant, cortesia de l’editorial Adesiara: el volum amb les tragèdies Persèfone, Àiax Filoctetes de Iannis Ritsos. Donem les gràcies de tot cor a l’Eulàlia Vintró per haver compartit amb nosaltres aquesta vetllada tan agradable i esperem reveure-la aviat en alguna altra de les nostres activitats. Moltes gràcies també a tots els col·laboradors i assistents que ens ajudeu a seguir endavant amb les nostres activitats. Esperem retrobar-vos el proper 2 de desembre a l’aula 0.3 (18:30h) per parlar de l’Elektra d’Strauss i Hofmannsthal.

ÒPERA I TRADICIÓ CLÀSSICA

Tenim el plaer d’informar-vos del següent cicle de conferències que hem preparat per cloure l’any, en què tractarem algunes de les reinterpretacions operístiques dels temes clàssics, trets de l’èpica i de la tragèdia.

És una activitat oberta al públic organitzada per Els Tarongers amb la col·laboració d’Adesiara editorial.

Si teniu qualsevol dubte, podeu comunicar-lo a  estudiants.classiques@gmail.com.

El futur d’Electra a l’Idomeneo mozartià

Anton Raaff com a Idomeneo

Data: Dijous 24 de novembre de 2016

Hora: 18:30

Lloc: Aula 102a

A càrrec de: dra. Eulàlia Vintró Castells 

Abstract: Sobre el futur d’Electra, una vegada consumada la venjança, no han quedat testimonis clàssics; cal esperar gairebé dos mil anys per trobar en el drama i l’òpera franceses una continuació del seu mite. Mozart i el seu llibretista Varesco s’inspiren en aquesta nova tradició per escriure la música i el text d’Idomeneo, òpera seriosa, estrenada el gener de 1781, quan el compositor acabava de complir vint-i-cinc any anys.

Llibret: http://www.librettidopera.it/idomeneo/idomeneo.html

L’Elektra de Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal: la tragèdia i l’“esperit de la música”.

Data: Divendres 2 de desembre de 2016

Hora: 18:30

Lloc: Aula 0.3

A càrrec de: dr. Ernest Marcos Hierro

AbstractL’any 1903, el poeta i dramaturg vienès Hugo von Hofmannsthal va obtenir un gran èxit amb l’estrena del seu drama en vers Elektra, una versió “lliure” de la tragèdia de Sòfocles, que interpretava la conducta del tercet femení protagonista (Electra, Clitemnestra i Crisòtemis) des d’una perspectiva psicològica pròxima a les teories de Siegmund Freud. Pocs anys després, el 1909, el compositor alemany Richard Strauss escrivia -en col·laboració amb Hofmannsthal- una partitura per a aquesta obra, en la qual, d’acord amb el pensament de Richard Wagner i de Friedrich Nietzsche, l’acció tràgica i la seva expressió musical són inseparables. Per això, l’Elektra de Strauss no és només una òpera magistral, sinó també alhora un testimoni molt important de la recepció de la tragèdia antiga en la modernitat europea del començament del segle XX.   

 

Les Troyens d’Hector Berlioz: la passió virgiliana d’un compositor romàntic

Data: Divendres 16 de desembre de 2016

Hora: 18:30

Lloc: Aula 0.3

A càrrec de: dr. José Luis Vidal

AbstractP. Virgili Maró (70-19 a.C.), el més gran poeta de Roma, l’autor de L’Eneida, i Hector Berlioz (1803-1869), el compositor romàntic francès, l’ autor de la Simfonia Fantàstica i de La comdemnació de Faust, per citar les seves obres més freqüentment escoltades, es troben a una distància temporal gairebé de mil nou-cent anys. Però es troben units per la pervivència i enorme potencialitat del relat virgilià de l’última nit de Troia i dels amors desventurats de Dido i Eneas, que va acompanyar el compositor tota la vida i que va culminar en la creació de l’obra, l’òpera gegantina Les Troyens.

La gran quantitat d’escrits autobiogràfics que Berlioz ens ha deixat són testimoni continu de la familiaritat i passió que sentia per Virgili i L’Eneida. No és exagerat dir que l’origen de Les Troyens es remunta a l’adolescència de Berlioz, quaranta any abans que compongués l’obra. I quant comenci a escriure’n el llibret no dubtarà en emprar, al costat de la creació personal, molts passatge traduïts per ell mateix -era un bon llatinista- de L’Eneida. Escoltar Les Troyens sentir Les Troyens es compartir la visió que de l’heroi Eneas, de l’última nit de Troia, de Cassandra, de la reina Dido, del destí fixats pels fats als troians, altae moenia Romae tenia un esperit romàntic, un autèntic enamorat de Virgili i un compositor genial, Hector Berlioz.
Us hi esperem!!!
Qualsevol dubte podeu comunicar-vos a estudiants.classiques@gmail.com.
Organitza:
Els tarongers
Associació d’Estudiants de Clàssiques.
logo-aec-els-tarongers
Col·labora:
logotip-dadesiara

Taller de lectura de Grec Antic. 16 de novembre

greek_alphabetEl 16 de novembre a les 17:00 a l’aula 0.3 (Edifici Josep Carner) realitzarem un taller de lectura de Grec Antic.

Objectiu: millorar la lectura i pronunciació del Grec Antic.

Organitzador: Samuel Gonzalez Ruiz

Estructura:

  • Explicacions inicials. Algunes qüestions històriques sobre l’alfabet grec i la seua pronúncia al llarg del temps. Els sons més complicats. Consells de lectura…
  • Pràctica en veu alta.

En tot moment podreu expressar els vostres dubtes. Així que prepareu els vostres dubtes!

REQUISITS PER ASSISTIR AL TALLER:

  • Llegir atentament el DOCUMENT PER A LLEGIR GREC ANTIC (click per descarregar pdf).
  • Practicar una mica abans de vindre i preparar els dubtes.
  • Projectarem el text a la pantalla. Però millor si porteu el vostre Reading Greek.
  • Moltes ganes d’aprendre 🙂

 

PS: Si algú es vol inscriure en l’associació, portaré fulls d’inscripcions.

TEXTOS ONLINE – LLATÍ – GREC

start_of_lucretius_drn_manuscript

Busqueu un text llatí o grec? Ací teniu una llista d’enllaços on podeu trobar un text llatí o grec.

Recomanem investigar totes les opcions!

(Feu click en els títols per anar-hi)

PHI LATIN TEXTS 

Textos llatins digitalitzats i copiables. En l’apart Word Search podem introduir paraules o frases en la forma exacta per trobar l’obra d’on provenen o les concordàncies amb altres obres. 

Quasi tots textos literaris llatins fins el 200 dC (i una selecció dels posteriors) recollits al Packard Humanities Institute, amb múltiples opcions de cerca i exploració.

 

MUSISQUE DEOQUE

Gran Arxiu de Poesía Llatina d’Itàlia. Textos de poesia llatina des dels seus origens fins al Renaixement italià, recerques per mot, escanció de totes les obres en vers dactílic (Pedecerto http://www.pedecerto.eu/)…

 

BIBLIOTECHA AUGUSTANA

Textos originals de nombrosos autors de la literatura llatina, grega, germánica, anglesa, fracesa, castellana, polonesa… 

 

PERSEUS PROJECT

Col·lecció de textos grecs i romans, traduccions en anglès i molt més! Si alguna vegada no trobeu l’obra, feu una búsqueda a Google del text afegint “perseus project”

Ací encara podeu trobar més textos: Perseus under PhiloLogic

 

THE VERGIL PROJECT

El text de l’Eneida de Virgili és tot vostre! Ajuda vers per vers!

  • Anàlisi gramatical i sintàctica, concordàncies, etc.
  • Comentaris de Conington/Nettlesship, de Maurus Servius Honoratus, Farrel…
  • Correspondències homèriques
  • Qüantitat prosòdica.
  • Traduccions anglesses.
  • Traducció paraula per paraula.

 

INTRATEXT DIGITAL LIBRARY

 Gran biblioteca de textos llatins (tota la Latinitas) i d’altres llengues.

 

DigilibLT

Biblioteca digitale di testi latini tardoantichi. II dC. – V dC.

 

POESIA LATINA

 Pàgina italiana amb textos llatins i grecs, amb textos interactius i gramàtica. Qüestions de mètrica… Té una gramàtica i informació general del món grecollatí com el funcionament del calendari…

 

CATULLUS

Pàgina especialitzada en Catul, trobem els textos originals i les seues traduccions en diversos idiomes, l’escansió del versos i una biografia.

 

CORPUS SCRIPTORUM LATINORUM

Una biblioteca digital de lliteratura llatina. Text original i traducció anglesa.

 

LOEBOLUS

Quasi tots els llibres de la col·lecció LOEB Classical Library que es troben al domini públic. Son documents en pdf descarregables. Text original llatí /grec i traducció anglesa.

The Latin Library

Textos llatins.

 

ALTRES: LacusCurtius.

NOTA: Recordeu que a vegades hi ha diferències entre versions. Recomanem que comproveu els textos!

¿Coneixes altres pàgines? ¿T’agradaria aportar quelcom? Envia un correu a estudiants.classiques@gmail.com! Gràcies!