Les Troyens d’Hector Berlioz: la passió virgiliana d’un compositor romàntic

Era un vespre plujós i fred per ser Barcelona. A la Facultat només s’intuïen les ombres que els vells fanals tenien la clemència d’assenyalar. Divendres 16 de desembre, 18:30 h; aula 0.3. El cicle de conferències arribava a la seva fi i era el torn del doctor José Luis Vidal, catedràtic de la secció de llatí del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la Universitat de Barcelona, que ens havia de parlar d’Hector Berlioz i la seva relació amb l’Eneida, que s’incubà als seus tendres dotze anys (cap al 1815) i eclosionà el 1863 a París amb l’estrena de la segona part d’aquesta òpera, bastida a partir del llibre II i IV, enmig de moltes dificultats.

Dues vides paral·leles marcades per la melangia: Virgili, que evocava la paradisíaca vida dels pastors enmig de l’atrafegada vida a Nàpols, com per esborrar de la memòria el flagell de les Guerres Civils i Berlioz, romàntic par naissance, que de jove vessava llàgrimes per Shakespeare i el fill d’Andes i de gran s’hi refugiava, desil·lusionat amb la vida que dugué a una França escindida entre revolucions i reaccions.

Dificultats i paral·lelismes personals a banda, Berlioz es va esforçar a reviure el que ell considerava l’esperit de l’Eneida en tots els camps possibles. El llibret -escrit de la seva ploma-, se’l pot considerar una paràfrasi de l’original o una versió que no para de picar-li l’ullet (monstre de piété! etziba Dido a Eneas al final de l’òpera) enriquida per la influència de Shakespeare (especialment al Duo d’amour entre els dos prínceps) i “alterada” per l’adaptació a l’escena operística (els parlaments més dramàtics es mantenen i els personatges femenins reben més protagonisme a causa de les exigències del gènere) . La música, tant la cantada com la instrumental, malda per reflectir totes les descripcions virgilianes i palesar l’atmosfera de l’epopeia: de deures nadalencs tenim llegir un altre cop els llibres II i IV de l’Eneida amb els Troyens de fons.

Volem agrair un altre cop al doctor José Luis Vidal la seva atenció i amabilitat, que va escollir aquesta òpera -tal i com ens va confessar- per completar el cicle de conferències Òpera i Tradició clàssica organitzat per Els Tarongers-AEC amb una òpera música i llibret de la qual fossin del mateix autor i que tractés un tema romà. Com a mostra de gratitud, el vam obsequiar amb Poemes priapeus, de l’editorial Adesiara. Us volem donar les gràcies també a tots els qui vau venir.

Vam sortir de la sala, vam apagar els llums i, de nou a les fosques, es clogué el cicle operístic.

Bones festes i fins l’any que ve i el proper cicle, que versarà sobre la filosofia antiga.

Us hi esperem!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s