Les Troyens d’Hector Berlioz: la passió virgiliana d’un compositor romàntic

Era un vespre plujós i fred per ser Barcelona. A la Facultat només s’intuïen les ombres que els vells fanals tenien la clemència d’assenyalar. Divendres 16 de desembre, 18:30 h; aula 0.3. El cicle de conferències arribava a la seva fi i era el torn del doctor José Luis Vidal, catedràtic de la secció de llatí del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la Universitat de Barcelona, que ens havia de parlar d’Hector Berlioz i la seva relació amb l’Eneida, que s’incubà als seus tendres dotze anys (cap al 1815) i eclosionà el 1863 a París amb l’estrena de la segona part d’aquesta òpera, bastida a partir del llibre II i IV, enmig de moltes dificultats.

Dues vides paral·leles marcades per la melangia: Virgili, que evocava la paradisíaca vida dels pastors enmig de l’atrafegada vida a Nàpols, com per esborrar de la memòria el flagell de les Guerres Civils i Berlioz, romàntic par naissance, que de jove vessava llàgrimes per Shakespeare i el fill d’Andes i de gran s’hi refugiava, desil·lusionat amb la vida que dugué a una França escindida entre revolucions i reaccions.

Dificultats i paral·lelismes personals a banda, Berlioz es va esforçar a reviure el que ell considerava l’esperit de l’Eneida en tots els camps possibles. El llibret -escrit de la seva ploma-, se’l pot considerar una paràfrasi de l’original o una versió que no para de picar-li l’ullet (monstre de piété! etziba Dido a Eneas al final de l’òpera) enriquida per la influència de Shakespeare (especialment al Duo d’amour entre els dos prínceps) i “alterada” per l’adaptació a l’escena operística (els parlaments més dramàtics es mantenen i els personatges femenins reben més protagonisme a causa de les exigències del gènere) . La música, tant la cantada com la instrumental, malda per reflectir totes les descripcions virgilianes i palesar l’atmosfera de l’epopeia: de deures nadalencs tenim llegir un altre cop els llibres II i IV de l’Eneida amb els Troyens de fons.

Volem agrair un altre cop al doctor José Luis Vidal la seva atenció i amabilitat, que va escollir aquesta òpera -tal i com ens va confessar- per completar el cicle de conferències Òpera i Tradició clàssica organitzat per Els Tarongers-AEC amb una òpera música i llibret de la qual fossin del mateix autor i que tractés un tema romà. Com a mostra de gratitud, el vam obsequiar amb Poemes priapeus, de l’editorial Adesiara. Us volem donar les gràcies també a tots els qui vau venir.

Vam sortir de la sala, vam apagar els llums i, de nou a les fosques, es clogué el cicle operístic.

Bones festes i fins l’any que ve i el proper cicle, que versarà sobre la filosofia antiga.

Us hi esperem!

Anuncis

L’Elektra de Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal: la tragèdia i l’“esperit de la música”.

Després de la primera conferència El futur d’Electra a l’Idomeneo mozartià a càrrec de la dra. Eulàlia Vintró, ahir, divendres 7 de desembre, el dr. Ernest Marcos, professor del Departament de Filologia Grega de la UB, va reprendre amb la mateixa mestria el cicle Òpera i Tradició clàssica tot il·lustrant els seus assistents amb la conferència intitulada L’Elektra de Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal: la tragèdia i l’“esperit de la música”, una òpera que el director de cinema Patrice Chéreau representarà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el proper dia 7 fins el 23 de desembre.

El dr. Marcos maldà no només per destriar les arrels i influències cabdals de l’obra, per traçar els ponts entre l’un i l’altre autor, sinó també per analitzar les entranyes dels seus personatges dionisíacs, dels durs mots, de la música emotiva i colpidora i del mateix escenari de caràcter micènic que cristal·litzaren en l’òpera Elektra del compositor R. Strauss i del dramaturg H. von Hofmannsthal. D’aquesta manera, ens exposà com la tragèdia de Hofmannsthal, un dels representants més importants del modernisme alemany, recuperà la saga dels Atrides amb una adaptació lliure de l’Electra de Sòfocles tot bevent, especialment, del Hamlet shakespearià i de la psicoanàlisi freudiana a l’hora de tractar i representar els seus personatges. D’altra banda, les composicions musicals de Strauss demostraren ser bones hereves dels Leitmotive wagnerians amb la transmissió viva i narradora de l’orquestra al públic així com s’expressà al dedins dels personatges la teoria nietzschiana de la música com a origen de la tragèdia. Així doncs, la fusió de llurs genis artístics, després de cinc anys de col·laboració, es va fer manifesta amb l’eclosió d’una obra transgressora i bàrbara que fou rebuda amb gran escàndol pels seus contemporanis, amb una Elektra paral·litzada per die Tat (el crim) i fora de tota condició femenina. Les escenes del somni de Klytämnestra o la dansa de la victòria final d’Elektra, en què una “fuetada” musical exprimeix el seu final tràgic i el de la mateixa òpera, serviren d’exemples al dr. Marcos per a que copséssim i experimentéssim la força expressiva d’aquesta composició artística a través d’una versió filmada.    

img_20161202_194815_01

Voldríem agrair al dr. Marcos que ens hagi dedicat el seu temps i esforç posant el seu gra de sorra en el cicle Òpera i Tradició clàssica organitzat per l’AEC i, com a mostra de gratitud, l’hem obsequiat amb el llibre Eduqueu els infants ben aviat en les lletres, d’Erasme de Rotterdam, publicat per l’editorial Adesiara. Gràcies, també, a tots els que hi vàreu venir i us animem a tornar-hi de nou a la darrera conferència que tancarà aquest cicle Les Troyens d’Hector Berlioz: la passió virgiliana d’un compositor romàntic, amb el dr. José Luis Vidal, el proper divendres 16 de desembre a les 18:30h a l’aula 0.3 (edifici Josep Carner de la UB).

El futur d’Electra a l’Idomeneo mozartià

Ahir a la tarda, l’aula 112 de l’Edifici Històric de la UB va acollir la primera conferència del cicle Òpera i tradició clàssica organitzat per la nostra associació. En aquesta primera intervenció vàrem tenir el plaer d’escoltar la Dra. Eulàlia Vintró, professora jubilada del Departament de Filologia Grega, que ens presentà la seva conferència titulada El futur d’Electra a l’Idomeneo mozartià. 

img_1299

De la mà de Vintró vam resseguir la recepció del mite d’Electra al llarg de la tradició literària occidental fins a la Il·lustració: com aquest mite havia quedat oblidat durant dos mil anys i fou reprès amb tota la força de l’òpera durant els segles XVII i XVIII, moment en què trobem nombroses obres amb la princesa argiva com a personatge destacat (entre les quals, l’Idomeneu i l’Elektra d’Strauss). Tot seguit, vàrem passar a comentar les innovacions que Mozart havia fet amb l’Idomeneo re de Creta des del punt de vista musical i mitològic, ja que el compositor austríac s’allunya tant del cànon del teatre classicista com del mite d’Electra que ens havien llegat els antics grecs.

img_1286

En acabar la sessió, vam fer un petit present a la conferenciant, cortesia de l’editorial Adesiara: el volum amb les tragèdies Persèfone, Àiax Filoctetes de Iannis Ritsos. Donem les gràcies de tot cor a l’Eulàlia Vintró per haver compartit amb nosaltres aquesta vetllada tan agradable i esperem reveure-la aviat en alguna altra de les nostres activitats. Moltes gràcies també a tots els col·laboradors i assistents que ens ajudeu a seguir endavant amb les nostres activitats. Esperem retrobar-vos el proper 2 de desembre a l’aula 0.3 (18:30h) per parlar de l’Elektra d’Strauss i Hofmannsthal.

Taller de lectura de Grec Antic. 16 de novembre

greek_alphabetEl 16 de novembre a les 17:00 a l’aula 0.3 (Edifici Josep Carner) realitzarem un taller de lectura de Grec Antic.

Objectiu: millorar la lectura i pronunciació del Grec Antic.

Organitzador: Samuel Gonzalez Ruiz

Estructura:

  • Explicacions inicials. Algunes qüestions històriques sobre l’alfabet grec i la seua pronúncia al llarg del temps. Els sons més complicats. Consells de lectura…
  • Pràctica en veu alta.

En tot moment podreu expressar els vostres dubtes. Així que prepareu els vostres dubtes!

REQUISITS PER ASSISTIR AL TALLER:

  • Llegir atentament el DOCUMENT PER A LLEGIR GREC ANTIC (click per descarregar pdf).
  • Practicar una mica abans de vindre i preparar els dubtes.
  • Projectarem el text a la pantalla. Però millor si porteu el vostre Reading Greek.
  • Moltes ganes d’aprendre 🙂

 

PS: Si algú es vol inscriure en l’associació, portaré fulls d’inscripcions.

TEXTOS ONLINE – LLATÍ – GREC

start_of_lucretius_drn_manuscript

Busqueu un text llatí o grec? Ací teniu una llista d’enllaços on podeu trobar un text llatí o grec.

Recomanem investigar totes les opcions!

(Feu click en els títols per anar-hi)

PHI LATIN TEXTS 

Textos llatins digitalitzats i copiables. En l’apart Word Search podem introduir paraules o frases en la forma exacta per trobar l’obra d’on provenen o les concordàncies amb altres obres. 

Quasi tots textos literaris llatins fins el 200 dC (i una selecció dels posteriors) recollits al Packard Humanities Institute, amb múltiples opcions de cerca i exploració.

 

MUSISQUE DEOQUE

Gran Arxiu de Poesía Llatina d’Itàlia. Textos de poesia llatina des dels seus origens fins al Renaixement italià, recerques per mot, escanció de totes les obres en vers dactílic (Pedecerto http://www.pedecerto.eu/)…

 

BIBLIOTECHA AUGUSTANA

Textos originals de nombrosos autors de la literatura llatina, grega, germánica, anglesa, fracesa, castellana, polonesa… 

 

PERSEUS PROJECT

Col·lecció de textos grecs i romans, traduccions en anglès i molt més! Si alguna vegada no trobeu l’obra, feu una búsqueda a Google del text afegint “perseus project”

Ací encara podeu trobar més textos: Perseus under PhiloLogic

 

THE VERGIL PROJECT

El text de l’Eneida de Virgili és tot vostre! Ajuda vers per vers!

  • Anàlisi gramatical i sintàctica, concordàncies, etc.
  • Comentaris de Conington/Nettlesship, de Maurus Servius Honoratus, Farrel…
  • Correspondències homèriques
  • Qüantitat prosòdica.
  • Traduccions anglesses.
  • Traducció paraula per paraula.

 

INTRATEXT DIGITAL LIBRARY

 Gran biblioteca de textos llatins (tota la Latinitas) i d’altres llengues.

 

DigilibLT

Biblioteca digitale di testi latini tardoantichi. II dC. – V dC.

 

POESIA LATINA

 Pàgina italiana amb textos llatins i grecs, amb textos interactius i gramàtica. Qüestions de mètrica… Té una gramàtica i informació general del món grecollatí com el funcionament del calendari…

 

CATULLUS

Pàgina especialitzada en Catul, trobem els textos originals i les seues traduccions en diversos idiomes, l’escansió del versos i una biografia.

 

CORPUS SCRIPTORUM LATINORUM

Una biblioteca digital de lliteratura llatina. Text original i traducció anglesa.

 

LOEBOLUS

Quasi tots els llibres de la col·lecció LOEB Classical Library que es troben al domini públic. Son documents en pdf descarregables. Text original llatí /grec i traducció anglesa.

The Latin Library

Textos llatins.

 

ALTRES: LacusCurtius.

NOTA: Recordeu que a vegades hi ha diferències entre versions. Recomanem que comproveu els textos!

¿Coneixes altres pàgines? ¿T’agradaria aportar quelcom? Envia un correu a estudiants.classiques@gmail.com! Gràcies!

Estudios de los manuscritos y transmisión textual de Catulo

Benvolgudes i benvolguts,
El divendres 8 d’abril de 2016 els investigadors Dániel Kiss i Susanna Bertone impartiran la conferència “Estudios de los manuscritos y la transmisión textual de Catulo”. La sessió, organitzada pel Departament de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc a partir de les 9.30 hores a l’Aula 2.2 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia.
El Dr. Dániel Kiss és  Investigador “Beatriu de Pinós” adscrit al Departament de Filologia Llatina i editor del Catullus Online.
Susanna Bertone és doctoranda a la Universitat de Parma, departamento A.L.E.F.
Us hi esperem.

Concurs del logotip

Bona nit,

Esperem que us provi l’estiu… però entre capbussada a la platja i vers de Sòfocles potser us queda encara una estona d’oci absolut que podríeu reconvertir en forces per dissenyar el nou logotip dels Tarongers!!!

Tot i l’ús prou reiterat de certs emblemes (Nonnus de Panòpolis, la Fi i Janus) i la conversió del darrer en un logotip de facto, -factual o factitiu?-; el cert és que la nostra Associació no té cap insígnia oficial, ja que les susdites no han estat ratificades per cap assemblea ni cap altre tipus de votació. Així doncs, voldríem triar-ne un de nou mitjançant la vostra participació, ja sigui a l’hora de dissenyar-lo o a l’hora de votar-lo, procés que és obert a tothom qui hi vulgui participar.

Aquí us fem arribar les bases d’aquest concurs:

CONCURS DE LOGOTIPS DELS TARONGERS

OBJECTIUS DEL CONCURS
1) Seleccionar un logotip per a Els Tarongers, Associació d’Estudiants de Clàssiques, efectista i senzill, de manera que satisfaci criteris sobretot pràctics i, en segon lloc, estètics.

BASES DEL CONCURS
1) La participació és oberta a tothom .
2) Cadascú pot participar fins amb tres logos, ja sigui individualment o en equip.
3) Les propostes s’han d’enviar al correu de l’associació (estudiants.classiques@gmail.com) abans del dia 16 de setembre.
4) Els treballs han de ser originals i no presentats prèviament a cap concurs.
5) El tema del logotip ha d’estar relacionat amb els objectius de l’associació o amb el món clàssic.
6) Les propostes s’han d’enviar en format PNG en la màxima resolució possible.
7) La seva elecció es durà a terme mitjançant una votació oberta a tots els socis.
8) El veredicte s’anunciarà el dia 20 de setembre.
9) La participació implica la cessió dels drets d’imatge a l’associació.
10) La participació, ja sigui a la presentació de projectes o a la votació, implica la total acceptació d’aquestes bases i objectius.

Festina, mox hiems.